(Línia Llíria-València)

De Llíria a Benaguasil, sis dels 30 km ferroviaris que abans enllaçaven València amb Llíria han sigut recuperats per a aquesta via verda.

Projecte en procés d’investigació i desenvolupament.

L’origen d’aquesta línia d’ample ibèric (1.668 mm) es remunta a l’últim quart del segle XIX, quan va ser projectada la unió de València amb Terol i Calataiud a través d’un ferrocarril d’ample ibèric. No va aconseguir materialitzar-se, van ser posats en explotació 30 km i va quedar el final de la línia a Llíria. 

En 1881, l’Estat va atorgar la concessió a l’enginyer Rafael Valls David, autor del projecte de la línia, i a la Sociedad de los Ferrocarriles de Valencia y Aragón per a unir València amb Terol seguint el traçat del riu Túria. Entre 1889 i 1890 van entrar en funcionament els trams València-Manises, Manises-Vilamarxant i Vilamarxant-Llíria. 

La línia va ser deficitària quant al transport de viatgers, perquè la connexió de València amb Llíria també podia fer-se des del ferrocarril econòmic de la Sociedad Valenciana de Tranvías, inaugurat en 1888.

En 1940, Nord va assumir l’explotació de la línia, i l’estació central va ser la de València Nord. En 1941 es van nacionalitzar els ferrocarrils d’ample ibèric, sorgia RENFE. Des de 1985 i fins a 1992, les pèrdues econòmiques de la línia i l’aparició de noves obres i infraestructures provoquen el gradual tancament de trams per al servei de viatgers. 

Part del tram Vilamarxant-Llíria, en concret el de Llíria-Benaguasil, és actualment via verda gràcies a  una col·laboració entre la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Benaguasil.

El patrimoni ferroviari té gran presència. Es conserven les antigues estacions de Llíria i Benaguasil, construïdes en 1888-1889. Un poc més al sud, al costat de Vilamarxant i ja fora de l’actual recorregut oficial de la via verda, es troba l’extraordinari pont ferroviari de 250 m de longitud construït per a salvar el Túria a finals del segle XIX.