(Línia projecte Alcoi-Alacant)

Sobre el mai operatiu ferrocarril Alcoi-Alacant, abasta una mica més de 10 km entre les proximitats del barri de Batoi (Alcoi) i el paratge anomenat de la Canal.

Projecte en procés d’investigació i desenvolupament.

La protohistòria de la línia es remunta a 1873, quan Eleuterio Maisonnave va obtindre la concessió d’un ferrocarril d’Alacant a Alcoi. No executat, similars autoritzacions concedides més tard van tindre la mateixa sort. Només el projecte presentat pel famós enginyer Próspero Lafarga en 1911 va poder materialitzar-se en part, encara que al final les obres van ser abandonades. 

La història física arranca en 1926, a l’abric del Pla preferent de ferrocarrils d’urgent construcció. El Pla organitzava la infraestructura ferroviària en l’àmbit nacional i incorporava, entre altres, la línia d’ample ibèric (1.668 mm) i la d’Alcoi-Alacant, amb 66,200 km de traçat, satisfarien una esperança amb més de mig segle d’edat. A més, es convertiria en la prolongació de la ja existent connexió Xàtiva-Alcoi. Aquest projecte, del qual queden vestigis en tres vies verdes, incloent-hi aquesta d’Alcoi, va ser redactat en 1927 per l’enginyer de camins José Roselló Martí, el qual preveia l’esplanació general, obres de fàbrica i túnels, amb inspiració en les solucions prèvies de Lafarga, però substituïa alguns viaductes metàl·lics per uns altres més econòmics i de millor funcionalitat de formigó armat. En 1927, la premsa donava per fet la inauguració del ferrocarril. No va ser així.

Poc abans de la Guerra Civil, amb l’esplanació del terreny realitzada i les obres de fàbrica executades (ponts i túnels), només havien sigut construïdes un parell d’estacions (Alcoi i Agost) i la via seguia sense electrificar. Després de la guerra es va subhastar l’execució de les estacions restants. No obstant això, diverses vicissituds van prolongar l’obra fins als anys 80 del passat segle, quan es va abandonar per sempre un projecte pel qual mai va circular cap tren. En 2001, un tram entre les proximitats del barri de Batoi (Alcoi) i el paratge de la Canal va ser recondicionat com a via verda per part del Ministeri de Foment.

La complexa orografia del terreny fa d’aquesta via verda un tresor quant a estructures: espectaculars ponts com el del Salt o el de les Set Llunes, o les nombroses galeries de longitud variable –algunes de fins a un quilòmetre–, signifiquen la transcendència de les solucions d’enginyeria en el paisatge.