(Línia projecte Alcoi-Alacant)

Comprén 22 km del mai inaugurat ferrocarril Alcoi-Alacant. Transcorre entre Agost i el Port del Maigmó.

Projecte en procés d’investigació i desenvolupament.

La protohistòria de la línia es remunta a 1873, quan Eleuterio Maisonnave va obtindre la concessió d’un ferrocarril d’Alacant a Alcoi. No executat, similars autoritzacions concedides més tard van tindre la mateixa sort. Només el projecte presentat pel famós enginyer Próspero Lafarga en 1911 va poder materialitzar-se en part, encara que finalment les obres van ser abandonades. 

La història física arranca en 1926, a l’abric del Pla preferent de ferrocarrils d’urgent construcció. El pla organitzava la infraestructura ferroviària en l’àmbit nacional i incorporava, entre altres, la línia d’ample ibèric (1.668 mm) i la d’Alcoi-Alacant, amb 66,200 km de traçat, satisfarien una esperança amb més de mig segle d’edat. A més, es convertiria en la prolongació de la ja existent connexió Xàtiva-Alcoi. Aquest projecte, del qual queden vestigis en tres vies verdes, incloent-hi aquesta d’Alcoi, va ser redactat en 1927 per l’enginyer de camins José Roselló Martí, el qual preveia l’esplanació general, obres de fàbrica i túnels i s’inspiraven en les solucions prèvies de Lafarga, però substituïa alguns viaductes metàl·lics per uns altres més econòmics i millor funcionalitat de formigó armat. En 1927, la premsa donava per fet la inauguració del ferrocarril. No va ser així.

Poc abans de la Guerra Civil, amb l’esplanació del terreny realitzada i les obres de fàbrica executades (ponts i túnels), només havien sigut construïdes un parell d’estacions (Alcoi i Agost) i la via seguia sense electrificar. Després de la guerra es va subhastar l’execució de les estacions restants. No obstant això, diverses vicissituds van prolongar l’obra fins als anys 80 del passat segle, quan es va abandonar per sempre un projecte pel qual no va circular mai cap tren. En 2001, un tram de 22 km entre Agost i el Port del Maigmó del mai inaugurat ferrocarril Alcoi-Alacant, va ser recondicionat com a via verda pel Ministeri de Foment. Infraestructures de gran laboriositat i en alguns casos d’excepcional factura permeten salvar les dificultats del territori: es distingeixen trinxeres, viaductes i túnels. A més, la via verda passa per llocs de gran interés associats a l’enginyeria, com un assut i unes pedreres