(Línia Ojos Negros – Port de Sagunt)

La Via Verda d’Ojos Negros és la més llarga d’Espanya. Només en territori valencià s’estén 67 km que discorren entre Barracas (Castelló) i Algímia d’Alfara (València). Aquesta via verda recorre el traçat del desaparegut ferrocarril miner de Sierra Menera.

El ferrocarril miner de Sierra Menera es va projectar amb la intenció d’unir les riques mines de ferro situades a la localitat d’Ojos Negros (Terol) amb un port del Mediterrani (Sagunt, finalment), i permetre el trasllat i l’exportació de mineral als centres siderúrgics, tant espanyols (Sagunt), com estrangers. La companyia minera podia haver utilitzat per a aquest menester els serveis del Ferrocarril Central de Aragón, però sembla que un desacord mínim pel preu del transport, que ocultava realment un conflicte d’interessos, va desbaratar l’operació, per això es va decidir construir un nou traçat de via estreta (1.000 mm), a diferència del de la companyia del Central, de 204 km de longitud, pràcticament paral·lel a aquell.

La concessió definitiva va tindre lloc en 1903 i va ser inaugurada oficialment el 27 de juliol de 1907, sense haver fet ús de cap subvenció administrativa. El seu disseny constructiu va aprofitar els estudis del Central de Aragón i va prescindir d’algunes de les seues limitacions, com ara la d’acostar-se als nuclis urbans de les poblacions i utilitzar uns radis de corba inferiors, la qual cosa li permetia faldejar les muntanyes més fàcilment. El seu traçat es va intentar aproximar el màxim possible a la del ferrocarril de via ampla, per a economitzar les expropiacions d’uns terrenys ja devaluats. No obstant això, la proximitat de les dues plataformes va ser font permanent de conflictes de servitud. Malgrat això, els interessos comuns van acabar prevalent en les relacions entre les dues empreses i va haver enteniment en molts altres temes.

La vida del Ferrocarril de Sierra Menera va estar sempre condicionada al nivell d’activitat de la seua conca minera, que va augmentar progressivament, especialment després de la posada en funcionament de la planta siderúrgica de Sagunt. Les instal·lacions de via estreta van resultar insuficients per al creixent volum de transport, per la qual cosa la companyia es va veure obligada a negociar amb l’empresa Renfe el transport de part del mineral, per a això va ser necessari construir un ramal d’ample ibèric per a connectar les instal·lacions mineres amb la xarxa ferroviària del Central de Aragón. Finalment, la companyia de Sierra Menera va decidir el desmantellament del ferrocarril, que va quedar clausurat en 1972, mentre que l’empresa minera va sobreviure fins a 1987, quan va declarar suspensió de pagaments. Desmantellades les vies, el material mòbil operatiu va ser reutilitzat en altres ferrocarrils de via estreta nacionals.

Des del 2002, el traçat ha sigut recuperat com a via verda en territori valencià entre les localitats de Barracas (Castelló) i Algímia d’Alfara (València), i l’últim tram es va concloure el 2008. La via continua, no obstant això, en territori de Terol fins a la localitat de Santa Eulalia. El traçat valencià té una longitud de 67 km, amb un ferm d’asfalt entre les localitats de Barracas i Caudiel, i mixt d’asfalt i llast compactats en la resta. És accessible per a tot tipus de públic, excepte algunes rampes amb gran pendent fora del traçat original. S’ha preservat el quilometratge original en la seua senyalització i l’origen està a la població aragonesa. Entre les obres de fàbrica més espectaculars destaca el viaducte de la Fuensanta, amb quasi 150 m de longitud, així com el del Palància.

En tota la seua longitud, actualment és la via verda més llarga de l’estat, aspecte que s’incrementaria en 19 km més si es finalitza l’ampliació fins a la localitat de Port de Sagunt, des d’on, a més, es podria arribar a enllaçar, amb un recorregut d’11 km per camins de l’horta, amb la Via Xurra, via verda de 15 km que uneix Puçol amb València.

En aquest recorregut apareixen indicats els elements següents:

• En traçat de color verd, el recorregut de la Via Verda actual.
• En traçat de color roig, fragments del recorregut original de la línia fèrria d’Ojos Negros, allí on difereix de l’actual recorregut de la Via Verd.
• En blau celeste, el tram des d’Albalat dels Tarongers a Sagunt, en licitació.
• Més de 225 punts d’interés, inclosos accessos als municipis per on discorre la via.