(Línia Torrevella-Albatera)

La Via Verda de Torrevella (Alacant) té una extensió de 6,62 km.

Projecte en procés d’investigació i desenvolupament.

Els orígens ferroviaris d’aquesta via verda es remunten a l’estiu de 1884, quan la Compañía de los Ferrocarriles Andaluces va inaugurar un doble itinerari. D’una banda, la línia Murcia-Alacant. De l’altra, un ramal que connectava aquesta línia al seu pas per Albatera amb la pròxima Torrevieja (27,3 km de recorregut ferroviari), enclavament d’interés econòmic per les seues conegudes salines. L’objectiu era transportar la sal al port d’Alacant per a facilitar l’exportació, encara que finalment mai connectaria amb el port alacantí. El ramal Albatera–Torrevieja era d’ample ibèric (1.668 mil·límetres), no electrificat i de via única. Durant diverses dècades va donar servei ferroviari a diverses poblacions del Baix Segura: Almoradí, Dolores, Benijófar, Rojales i Torrevieja. 

En els 60 del segle XX s’evidencien senyals d’abandó amb la supressió de diverses parades. En 1970 cessa el servei de viatgers i el conjunt d’estacions del recorregut es tanca. Va perviure un temps portant la sal, en un viatge cada dues setmanes, des de les salines fins al port de Torrevieja. Clausurat en 1986, en 1990 el ramal Albatera–Torrevieja va ser desmantellat. Posteriorment, l’Ajuntament de Torrevieja va demanar la cessió del traçat que afectava el seu terme municipal amb l’objectiu de revitalitzar aquella ruïna: després de diverses intervencions, una secció de 6,7 km entre Torrevieja i la carretera de Los Montesinos (CV-945) va ser reconvertida en via verda mitjançant una fórmula cooperativa entre el sector públic i privat per iniciativa d’Iberdrola i la Generalitat Valenciana. La Càtedra Demetrio Ribes tracta de recuperar la memòria d’algunes restes en mal estat d’aqueixes infraestructures que, una vegada comença la ruta en l’antiga estació de Torrevieja (hui Museu d’Història Natural), apareixen al costat del camí. Les ruïnes d’un depòsit d’aigua, d’un baixador i d’una caseta de guardabarreres serveixen d’exemple.