El Corredor Mediterráneo: realidad milenaria, demanda centenaria. València, 1918

ARCINIEGA GARCÍA, Luis (dir.), El Corredor Mediterráneo: realidad milenaria, demanda centenaria. València, 1918, València, Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, 2018.

ISBN: 978-84-482-6285-3

En aquesta publicació es recull tot un procés que vincula la commemoració difusa del segon mil·lenari de la Via Augusta amb el centenari de la reclamació d’Ignacio Villalonga d’un eix ferroviari que recorreguera la costa peninsular mediterrània i comunicara amb l’Europa transpirinenca.

Des de l’Antiguitat l’eix mediterrani va tenir gran importància en la comunicació de persones i idees i en la distribució de mercaderies. En època medieval i moderna es va donar pas a una xarxa viària fragmentada, i des de la segona meitat del segle XVIII, a una disposició radial peninsular. Aquestes característiques es traslladaren en la centúria següent a la xarxa ferroviària, que per la diversitat de companyies va quedar extremadament fragmentada.

En l’àmbit valencià, en les primeres dècades del segle XX es va produir una constant sol·licitud de millores en les infraestructures i les comunicacions amb vista al desenvolupament de l’economia. Entre l’Exposició Regional de València de 1909 i la I Guerra Mundial es demanaren millores en el port, un tren directe que el comunicara amb Madrid per Utiel i un corredor ferroviari mediterrani. En aquest últim cas, destaca la proposta realitzada per Ignacio Villalonga el 1918. La realitat social, econòmica i política va impedir o va retardar la majoria de les propostes. La incorporació d’Espanya a la Unió Europea el 1986 va permetre replantejar aquesta circumstància. El Corredor Mediterrani, en una articulació novament supranacional, s’albira en la xarxa de corredors multimodals de la Unió Europea.

  • Capítols

    I. «La Vía Augusta: una red milenaria». Desirée Juliana Colomer
    II. «El arco de la cultura en el ocaso medieval». Óscar Calvé Mascarell
    III. «Caminos, carreteras y autovías. El Mediterráneo como itinerario transversal». Manuel Carreres Rodríguez
    IV. «Conformación del eje ferroviario en el litoral mediterráneo». Laura Bolinches Martínez
    V. «100 años de reivindicación del Corredor Mediterráneo, 1918-2018». Susana Climent Viguer
    VI. «El Palacio de las Artes e Industrias: Apolo y Mercurio en València». Luis Arciniega García
    VII. «El Corredor Mediterráneo. Una infraestructura transeuropea». Rubén Pacheco Díaz
 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics, d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari.
Per a més informació, consulte la nostra política de cookies. Si continua navegant, considerem que n'accepta l'ús.