CALVÉ MASCARELL, Óscar, Crónica de la línea Valencia-Tarragona. Los primeros trazos de hierro del Corredor Mediterráneo. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat: Cátedra Demetrio Ribes, 2023.

ISBN: 978-84-482-6751-3

Impulsada per la controvertida figura de José Campo, la construcció de la línia ferroviària València-Tarragona (1862-1868) va suposar el punt de partida en Edat Contemporània del Corredor Mediterrani. No en va, ja en la seua concepció huitcentista, el tram que aborda aquest llibre es contemplava com una part de la connexió entre Màlaga i Nàpols.

El volum selecciona més d'un centenar de notícies de premsa d'època i divers biaix ideològic per a abordar —amb suficient perspectiva històrica— aspectes heterogenis referents a la creació de la línia: els desafiaments d'enginyeria (hi destaca la construcció dels ponts sobre el Túria a València i sobre l'Ebre a Tortosa), les polèmiques sobre el traçat associades al desig febril de comptar amb els beneficis del nou transport, els usos i abusos dels promotors (amb un José Campo definit per uns com a “capdavanter de la modernitat” i per uns altres com a “delinqüent”), la diversificació de la mà d'obra emprada (des d'enginyers anglesos amb grau alt d'especialització fins a xiquets desemparats que actuaven com a mà d'obra barata)…

Un material llavors associat intrínsecament a la modernitat pel seu ús innovador en la construcció i en les premses flamants dels diaris que nodreixen aquesta publicació; però, per damunt de tot, per possibilitar i fins i tot donar nom, també en la seua accepció castellana —el ferrocarril—, a una classe de transport a penes somiat durant mil·lennis per l'home.

Capítols:

1. El nacimiento ferroviario y la “Ley Campoamor”
2. El ferrocarril Valencia-Tarragona, nexo histórico entre la Vía Augusta y el Corredor Mediterráneo
3. Dos caminos llamados a encontrarse: La formación de la Compañía AVT y la gestación de la línea Valencia-Tarragona
4. Manos a la obra
   4.1. De Valencia a Murviedro y la microhistoria de un puente emblemático
   4.2. De Murviedro a Nules
   4.3. El suceso de la primera sección: De Nules a Castellón de la Plana
   4.4. De Castellón de la Plana a Benicàssim y una ostentosa inauguración en Valencia
   4.5. Dos grandes tramos abiertos el 12 de marzo de 1865 en sendas secciones: Benicàssim-Ulldecona y Amposta-Tarragona
   4.6. De Ulldecona a Les Ventalles y de Tortosa a Amposta, el acotamiento del trazado en diligencia
   4.7. Les Ventalles - Tortosa: el último paso antes del puente sobre el Ebro
   4.8. El puente sobre el Ebro y la coronación de la línea
5. Un servicio convulso
6. Conclusiones