ARASA i GIL, Ferran, Els camins de l’antiguitat al País Valencià. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat: Cátedra Demetrio Ribes, 2022.

ISBN: 978-84-482-6751-3

Per a l’arqueologia, els camins constitueixen una categoria específica de restes produïdes per l’activitat humana que són producte de les necessitats de comunicació. En la seua modalitat més desenvolupada, la de les vies de comunicació aptes per a vehicles de rodes, els trobem ben identificats almenys des de l’època ibèrica i la seua construcció es va difondre en època romana. La forma que adopten com a jaciments arqueològics és peculiar, diferent de la d’altres que presenten superfícies més extenses i un desenvolupament concentrat, com els assentaments o les necròpolis. Els camins són jaciments lineals, estrets i molt llargs, i consegüentment presenten una problemàtica particular per al seu estudi i plantegen unes necessitats de protecció també diferents.

La construcció de camins es va generalitzar amb la conquesta romana i va constituir un dels pilars fonamentals dels grans programes de reorganització territorial engegats al principi de l’Imperi, com el que va començar August a Hispània. Aquest consistia bàsicament en la construcció d’una sèrie de grans eixos estratègics que —en un estat fortament centralitzat— garantien la comunicació amb la capital, Roma. El gran abast d’aquest programa feu que es prolongués al llarg del segle I dC, sota el regnat de diferents emperadors, amb la intervenció de totes les administracions.

El treball que ací presentem pretén ser un estat de la qüestió sobre la història dels camins en l’antiguitat al País Valencià, en el món ibèric i el període romà, al llarg d’uns nou segles. Una novetat important és que aprofundeix en els antecedents, que permeten remuntar aquesta història uns segles arrere fins a l’època ibèrica, i en l’estudi de les primeres troballes de camins del període republicà, d’aquesta fase de transició entre dues grans cultures mediterrànies que van interactuar en terres valencianes.

Capítols:

Introducció

1. El medi físic i la comunicació terrestre

2. La cultura ibèrica

2.1.  Les notícies de les fonts
2.2.  Els camins ibèrics

3. La conquesta de Roma

3.1.  Les fonts: del segle II aC al final de la República
3.2.  Les primeres actuacions viàries
3.3.  La via republicana Les evidències arqueològiques
3.4.  Altres camins
3.5.  Els camins d’època republicana

4. Els camins de l’imperi

4.1.  La vehiculatio o cursus publicus
4.2.  Els itineraris
4.3. Tècniques constructives
4.4. Els passos dels rius

5. La Via Augusta

5.1.  Les fonts
5.2.  Les postes
5.3.  Els mil·liaris
5.4.  La construcció de la Via Augusta
5.5.  El traçat pel País Valencià

6. La xarxa secundària

6.1.  Les comarques del nord
6.2.  Les comarques centrals
6.3.  Les comarques del sud