16-17 abril de 2019 

Museu de la Ciutat de València. Saló d’Actes

Programa

16 de abril

16:30 - 16:45 Acreditación de asistentes

16:45 - 16:55 Inauguración a cargo de:
Dña. María Barceló Chico (Directora del Museu de la Ciutat de València)
Dña. María Dolores Real García (Vicerrectora de Innovación y Transferencia de la Universitat de València)
D. Luis Arciniega García (Director de la Cátedra Demetrio Ribes, Universitat de València)

17:00 - 19:25 Conferencias
Preside la mesa D. Javier Martí Oltra. Director del Museu d’Història de València

17:15 Dr. José Luis Jiménez Salvador. Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universitat de València. Juan José Ruiz López. Museo de Chelva
“El acueducto de Peña Cortada (la Serranía, Valencia): una muestra singular de la ingeniería romana en tierras valencianas”

18:00 D. Víctor M. Algarra Pardo. Arqueólogo especialista en arqueología de la arquitectura y en paisaje histórico
“El acueducto de los Calicantos. Una capa del paisaje cultural del agua del Turia en el territorio de Gestalgar”

18:45 Dra. Tamara Peñalver Carrascosa. Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universitat de València
“Sistemas de abastecimiento hidráulico en los espacios domésticos urbano-romanos del territorio valenciano”

19:30 Inauguración de la exposición "Rius per l'aire. Aqüeductes de la Comunitat Valenciana"

 

17 de abril

17:00 - 18:35 Conferencias
Preside la mesa el Dr. Jorge Hermosilla Pla. Vicerrector de Proyección Territorial y Sociedad, Universitat de València

17:20 Dr. Luis Arciniega García. Cátedra Demetrio Ribes, Universitat de València
“La memoria de los acueductos”

18:00 Dr. Pablo Camarasa Balaguer. Arquitecto y doctor en Historia del Arte
“Las arquitecturas del agua en Xàtiva y su huerta. Casos de arquerías”

18:45 Visita guiada a la exposición "Rius per l'aire. Aqüeductes de la Comunitat Valenciana"

 

Informació i inscripció

Entrada i inscripció gratuïta.
Les persones interessades en rebre un certificat d’assistència deuen incriure’s.

El formulari, disponible en aquesta pàgina, s’enviarà a l'adreça electrònica Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Presentació

La dimensió cultural de les obres de l’enginyeria civil està reconeguda de manera generalitzada des del col·loqui “Les Obres Públiques. Una nova dimensió del Patrimoni” (Madrid, 1986). De fet, en l’actualitat s’avança cap a un Pla Nacional de l’Obra Pública, la qual cosa evidencia la seua importància, especificitat i riquesa de valors: estètic, simbòlic, històric, d’ús i científic. Les Obres Públiques, en totes les seues tipologies, conjuguen art i tècnica en permanent renovació al servei de les societats en les quals sorgeixen. Per aquest motiu, són fidel reflex de l’època que les promouen i dels interessos sociopolítics als quals serveixen. Donada la versatilitat d’enfocaments per al seu estudi, la seua investigació ha interessat a historiadors de l’art, historiadors de diverses èpoques històriques, arqueòlegs, arquitectes, enginyers, geògrafs, etc. Davant la necessitat de diàleg entre disciplines tan diferents, la Càtedra Demetrio Ribes va iniciar en 2013 el Workshop d’Estudis Interdisciplinaris de l’Obra Pública, que en aquesta tercera edició porta per títol “Arcs i conductes. Aportacions a la història de l’enginyeria hidràulica”, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València a través del Museu de la Ciutat.

La cultura de l’aigua és un referent per a afrontar la història de la Comunitat Valenciana, i en particular de la seua capital, designada per alguns autors com la ciutat fundada sobre les aigües. Les obres d’enginyeria hidràulica són, a més, grans modificadores o conformadores del paisatge. Antics aqüeductes romans, preses renaixentistes, canals de la Il·lustració, conduccions per al proveïment de l’aigua, pantans i centrals hidroelèctriques han format part del nostre territori, han modificat el nostre paisatge i són part consubstancial de la nostra història social i política. Si tota obra pública és configuradora de paisatge, de lloc, aquesta característica s’incrementa en el cas de les obres hidràuliques. D’elles, pels seus múltiples valors, destaquen els aqüeductes, perquè són elements amb un gran valor tecnològic, en combinar per a la seua construcció diverses ciències, i són un llegat que ha marcat i organitzat el territori, i ha proporcionat benestar i beneficis a la societat des de l’Antiguitat per a atendre necessitats com el proveïment per al consum de boca, el regadiu, les termes i els banys, els jardins i les fonts, etc.

Conservar, preservar i difondre aquest patrimoni és una labor que, encara que ha fet ja importants passos, encara necessita d’incessant labor investigadora, de sensibilització ciutadana i de conscienciació en els diferents sectors públics per a dur a terme les actuacions necessàries per a la seua preservació i difusió. Per aquesta raó, el cicle de conferències s’acompanya de publicacions, de visites a infraestructures lineals de l’aigua, especialment de les seues fites arquitectòniques més notables, i de l’exposició “Rius per l'Aire. Aqüeductes de la Comunitat Valenciana”, que incideix en la importància d’aquests elements des de l’Antiguitat fins a 1865, data en la qual cobra importància la millora del subministrament d’aigua a les ciutats, en plena transformació i creixement per la consolidació d’un nou model productiu.