ARCINIEGA GARCÍA, Luis, Arcos y conductos. Estudios sobre ingeniería hidráulica en la Comunitat Valenciana, València, Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, 2019.

ISBN: 978-84-482-6351-5

L’aigua és un mitjà pel qual pot produir-se el transport, i en si mateixa es transporta, com de manera eloqüent expressa, d’una banda, la forma en la qual eren denominats els canals subterranis per a assegurar el seu proveïment a alguns nuclis urbans, “els viatges de l’aigua”. D’altra banda, també ho evidencia l'etimologia de la paraula aqüeducte, formada per aqua (aigua) i ductus (conducció, que deriva del verb ducere, guiar o conduir). Una paraula que, com analitzem en l’últim capítol d’aquest llibre, presenta certa complexitat en aparició, evolució i ús. Precisament, la paraula aqüeducte manifesta la sinècdoque per la qual cosa fa referència al conducte de l'aigua, de la mateixa manera que a l'específic element que el condueix en alt mitjançant arcs o ponts.

Dels uns i els altres s’ocupen les signatures que participen en aquest llibre. Javier Martí, director del Museu d’Història de València, aborda el proveïment d’aigua a la ciutat de València des d’època romana a la medieval, incidint en les hipòtesis obertes pels vestigis arqueològics. José Luis Jiménez, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de València, i Juan José Ruiz López, director del Museo de Chelva, analitzen amb minuciositat les fonts literàries i la realitat física de l’aqüeducte romà de Peña Cortada. Víctor M. Algarra Pardo, arqueòleg especialista en arqueologia de l’arquitectura i en paisatge històric, tracta l’aqüeducte dels Calicantos en el municipi de Gestalgar, el caràcter inacabat del qual el converteix en privilegiat laboratori per a l’anàlisi tècnica i constructiva, i integra el seu estudi, a tall d’exemple, en el dilatat paisatge cultural que genera el riu Túria. Tamara Peñalver Carrascosa, amb una excel·lent síntesi, tracta els sistemes de proveïment hidràulic en els espais domèstics urbà-romans del territori valencià. Pablo Camarasa Balaguer, arquitecte i doctor en Història de l’Art, aborda la importància dels aqüeductes medievals a través del ric cas de Xàtiva. Finalment, Luis Arciniega García, director de la Càtedra Demetrio Ribes aprofundeix en la recepció d’aquests elements a través de l’estudi de les fonts escrites i les imatges que han generat.

Capítols:

• MARTÍ OLTRA, Javier, “El ciclo del agua en València desde la Antigüedad a la época islámica”.
• PEÑALVER CARRASCOSA, Tamara, “Sistemas de abastecimiento hidráulico en los espacios domésticos urbano-romanos del territorio valenciano”.
• JIMÉNEZ SALVADOR, José Luis; RUIZ LÓPEZ, Juan José, “El acueducto de Peña Cortada (la Serranía, Valencia): una muestra singular de la ingeniería romana en tierras valencianas”.
• ALGARRA PARDO, Víctor M., “El acueducto de los Calicantos. Una capa del paisaje cultural del agua del Turia en el territorio de Gestalgar”.
• CAMARASA BALAGUER, Pablo, “Las arquitecturas del agua en Xàtiva y su huerta. Casos de arquerías”.
• ARCINIEGA GARCÍA, Luis, “Imagen y memoria escrita de los acueductos valencianos”. [pdf]